dilluns, 30 de setembre del 2013

L' esforç, un valor perenne

En arribar la tardor els dies s’escurcen progressivament i les nits s’allarguen, és l’inici de la rutina i fins i tot, es parla de “síndrome post-vacacional”. Però pels colors de la natura també és un període molt evocador en l’art, associat a la maduresa.

En l’educació dels fills/es si volem que adquireixin maduresa, el valor de l’esforç s’ha de sembrar en els fills i filles des de ben petits, fins i tot abans de l’escola, per a ajudar-los a desenvolupar la capacitat de treballar durant un temps continuat per aconseguir uns objectius. Aquest valor els permetrà ser persones madures tant a l’escola, com en les relacions socials i el món laboral.

Hem de defugir caure en el paternalisme d’evitar que els fills/es tinguin allò que volen sense gaire esforç i perquè no sentin el fracàs. És molt important com a mares i pares contrarrestar la idea que l’èxit és fàcil i que es pot aconseguir de manera ràpida, un model d’èxit que sovint es projecta en els mitjans de comunicació.

Tanmateix, l’esforç no és garantia d’èxit, depèn de les habilitats de cadascú, però sense esforç és molt difícil aconseguir-lo realment. Per això s’ha de treballar des de la motivació i amb la disciplina dels pares (no en càstigs). Hem d’exigir que realitzin petites tasques quan són petits, regularment a casa i valorar després les seves responsabilitats. Però també hem ajudar-los a conèixer les seves limitacions i ajudar-los a comprendre que quan no aconsegueixen quelcom, tolerin la frustració, però seguir recomanant la constància en allò que persegueixin (els estudis, esport, altres activitats i valors com la solidaritat) per a que de mica en mica es converteixin en adults madurs.

Bibliografia:

És possible ensenyar als fills la cultura de l’esforç? CASALS, R. (2007). Barcelona; Proa.

“La cultura de l’esforç”. Web família i Escola. Junts x l’Educació. Article de Torralba, F.