L'esforç

“No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos”

Bragavad Gita Poema èpic que forma part del Mahabharata

un dels texts més importants de l'hinduisme.

Els pares i les mares es troben condicionats pel ritme de treball, pel poc temps per a compartir amb els fills/es o per no saber com encarar les dificultats quotidianes. Sovint facilitem als fills/es les situacions per a que no s’enfadin, ni es contrariïn, en resum; per a que no tastin el fracàs ni la frustració. Vivim, com diu Francesc Torralba, el descrèdit de la cultura de l’esforç.
Oferir als infants situacions per a que s’esforcin, per resoldre situacions, implica posar-los davant el repte d’afrontar una dificultat, buscar la solució, dur-la a terme i valorar el resultat. Descobreixen així capacitats com el plaer per la feina i la sensació de recompensa per l’esforç realitzat tot posant a prova l’esperit de superació.
La tenacitat, l’autonomia, l’espai per a experimentar, l’equivocar-se, el tenir reptes i plantejar-se objectius, són actituds i capacitats que caldria que família i educadors/es els oferíssim des del dia a dia, des de la quotidianitat aprofitant els moments de relació, de joc, de compartir tasques a casa, de lleure.
L’esforç és necessari, però també és necessari transmetre’ls que s’ha de conrear durant tota la vida, és una oportunitat, és el camí pel qual s’aconsegueixen les fites.
Com parlem sempre a les xerrades-taller que realitzem als centres educatius, la família som el primer referent educatiu dels nostres fills i filles i és per això que des de l’optimisme en què afrontem les dificultats, la maduresa amb la que prenem les nostres decisions, crearem un model de referència que no limitarà les seves possibilitats.
Deixem la “porta” oberta del nostre Blog per a escoltar les vostres opinions, dubtes, experiències i suggeriments.