El civisme

Si entenem el civisme com aquella actitud, valor o capacitat de saber ser, saber respectar i saber conviure, estarem d’acord en què les famílies tenen molt a dir i a fer. En ocasions i de manera errònia identifiquem el civisme com a aquelles actituds aïllades, a complir i transmetre als nostres fills i filles, però si anem desgranant aquesta idea veurem que el civisme és molt més.
És actuar de forma autònoma, és viure com a ciutadà/ana, és aprendre a respectar.
I com ho vivim dins de l’àmbit familiar? Des del dia a dia, des del posar la mirada en les petites coses i en les nostres actituds, (la dels grans). Si sumem actituds i valors cívics en la quotidianitat reforçarem els valors i alhora avançarem col·lectivament cap a una ciutadania de ple dret.
Si treballem els hàbits cívics, els infants sabran traslladar aquests aprenentatges a d’altres àmbits de la seva vida, si viuen i conviuen amb sentiments de respecte, tolerància, compromís, esperit crític, igualtat, etc. en família, amb els amics , amb els veïns, seran capaços d’identificar els drets i deures, personals i col·lectius i exercir la responsabilitat que se’n desprèn.
El reconeixement dels costums i tradicions, el viure i conèixer la ciutat en la seva diversitat, la cura de l’entorn més proper a ells, crearà un sentiment de pertinença que afavorirà la participació.
Els nostres d’infants, ciutadans de ple dret, seran els adults de demà.