Coeducació i temps

Vénen unes festes en les que els hàbits del consum i de trobades familiars són un tòpic que es reitera i que des dels temps més antics ja es celebraven amb la preparació del solstici d’hivern. Però el més important de les festes és com passem el temps i amb qui: amb les nostres famílies, amb els infants i els grans, en el que les trobades intergeneracionals són un ampli ventall d’intercanvi d’experiències i valors. Podem aprendre els valors del diàleg i coeduació entre d’altres.


El joc és una font d’aprenentatge i una manera de compartir el temps els adults amb els infants més petits. I com juguem? Doncs podem jugar amb joguines de diferents materials (fusta, roba, plàstic) i tipologia de joc (construcció, simbolisme de la vida real amb cuinetes i escola, trenca-closques, jocs de taula). Així nens i nenes poden adquirir diferents habilitats i com més diverses siguin les joguines i el joc més experiències els estarem aportant pel seu desenvolupament educatiu. Cal tenir en compte els seus desigs i peticions però les mares i els pares han d’intentar que en la carta als reis també s’incloguin les joguines educatives i els valors que amb què els eduquen.

Cal tenir en compte que a l’hora de jugar i compartir el temps és molt important com interactuem amb ells. Si els deixem participar i donar la seva opinió, o fomentar la seva creativitat, els ajudarem a tenir més eines i a ser més autònoms com a persones adultes. Si els ensenyem a donar rols tan masculins com femenins als ninots i a les nines els estarem educant amb el valor de la coeducació. També ho farem si en les tasques a casa els dies que no hi ha escola ajuden ells i elles a parar taula i a escollir el menú o ajudar amb les compres.

Com els ensenyem de petits a compartir el temps i l’espai dins la família i la llar els ajudarà a esdevenir ciutadans i ciutadanes compromesos amb el respecte als altres, i ser solidaris, com es pot observar en els concerts benèfics i les recollides d’aliments que s’estan realitzant arreu, compartint entre tots el temps i l’espai públic.

L' esforç, un valor perenne

En arribar la tardor els dies s’escurcen progressivament i les nits s’allarguen, és l’inici de la rutina i fins i tot, es parla de “síndrome post-vacacional”. Però pels colors de la natura també és un període molt evocador en l’art, associat a la maduresa.

En l’educació dels fills/es si volem que adquireixin maduresa, el valor de l’esforç s’ha de sembrar en els fills i filles des de ben petits, fins i tot abans de l’escola, per a ajudar-los a desenvolupar la capacitat de treballar durant un temps continuat per aconseguir uns objectius. Aquest valor els permetrà ser persones madures tant a l’escola, com en les relacions socials i el món laboral.

Hem de defugir caure en el paternalisme d’evitar que els fills/es tinguin allò que volen sense gaire esforç i perquè no sentin el fracàs. És molt important com a mares i pares contrarrestar la idea que l’èxit és fàcil i que es pot aconseguir de manera ràpida, un model d’èxit que sovint es projecta en els mitjans de comunicació.

Tanmateix, l’esforç no és garantia d’èxit, depèn de les habilitats de cadascú, però sense esforç és molt difícil aconseguir-lo realment. Per això s’ha de treballar des de la motivació i amb la disciplina dels pares (no en càstigs). Hem d’exigir que realitzin petites tasques quan són petits, regularment a casa i valorar després les seves responsabilitats. Però també hem ajudar-los a conèixer les seves limitacions i ajudar-los a comprendre que quan no aconsegueixen quelcom, tolerin la frustració, però seguir recomanant la constància en allò que persegueixin (els estudis, esport, altres activitats i valors com la solidaritat) per a que de mica en mica es converteixin en adults madurs.

Bibliografia:

És possible ensenyar als fills la cultura de l’esforç? CASALS, R. (2007). Barcelona; Proa.

“La cultura de l’esforç”. Web família i Escola. Junts x l’Educació. Article de Torralba, F.

La responsabilitat no fa vacances

Quan estem de vacances i en calma és el temps idoni per  a consolidar o bé reforçar el valor de la responsabilitat en l’educació dels fills/es.  Les normes i els límits són necessaris per a millorar la seguretat i la protecció dels infants, les pautes faciliten la convivència i, en canvi, la manca de límits crea confusió i de vegades problemes de comportament o més demandes. El resultat serà la millora de l’autonomia i l’autoestima dels infants, acceptant la seva responsabilitat en diferents ambients i ajudant-los a prendre decisions.

Les normes i límits que volem establir han de ser objectives, poques i clares;  podem donar alguna opció com per exemple, oferir en comptes d’una llaminadura abans de sopar un gelat de postres, han de ser fermes, molt millor amb un to de veu baix i segur, sense crits, i, sobretot, recompensar o felicitar pel bon comportament, i sempre desaprovar el comportament incorrecte, no l’ infant.  

És important establir-ho en condicions de bon clima familiar i afecte i que les mares i els pares es comportin amb coherència davant els límits i les normes. Per tant, els moments tranquils de  la calma estiuenca poden ser un avantatge per aplicar-los.

De vegades els pares no saben dir “No” per no semblar autoritaris, o es discuteix una i una altra vegada una norma que ja està acordada. Cal mantenir-nos ferms en el compliment d’aquestes normes.

Les mares i pares també hem de ser un bon model perquè ens tinguin respecte i aprendre a dir “gràcies” , “perdó”  i ser coherents.  No és perdre l’autoritat si en un moment determinat es considera que s’han de demanar disculpes al nostre fill/a.

Podem consultar més informació en la bibliografia:

-          Ferrerós, Maria Luisa. Si, mare. Les millors solucions perquè els teus fills es portin bé: de la infància a l’adolescència. Columna Edicions, Llibres i Comunicació, Barcelona, 2006.

-          Zagury, T. Poner límites a tu hijo. Cómo, cuando y por qué decir “no”. RBA, Barcelona, 2005.

-          Como hablar para que sus hijos le escuchen y como escuchar para que sus hijos le hablen. Adele Faber i Elaine Mazlish, Medici, 1997.

Temps de lleure i coeducació

En el temps de lleure podem llegir, jugar i també, contribuir en valors de coeducació i demanar més col•laboració en les tasques de casa, aprofitant que ara hi ha més flexibilitat horària.


En el joc i en la tasca educadora de la família a través dels models, és on es poden aprendre actituds més coeducadores, tot i que la família és una institució on la divisió sexual del treball ha estat més marcada al llarg del temps.

Les joguines també són un element important, ja que han de ser diversificades tan en material com en temàtica (nines i ninots, animals, vehicles, peces de muntar i desmuntar, etc.) per a que permetin el joc simbòlic en tots els aspectes de la vida quotidiana.

A través dels contes o llibres es pot promoure la igualtat d’oportunitats i introduir una visió de gènere de prevenció de conductes com l’assetjament o mobbing, i fins i tot, violència de gènere. Lectures recomanades:

Literatura infantil:

 Artur i Clementina. Adel Turín, ed. Lumen, 2006.

 Oliver és una nena. Tomie de Paola, ed. Everest, 2002.

 El meu pare és mestressa de casa. Silvia Ugido, La Galera, 2000.



Literatura juvenil:

 Taoshira, Golding Julia, BCN, Cruïlla, 2010.

 L’evolució de la Calpurnia Tate. Kelly, Jacqueline, BCN, La Galera, 2010.

Dia Internacional de les Famílies

La comunicació dins la família amb els infants comença des de la primera carícia quan són nadons, i a mida que creix l’ infant, els vincles d’afecte es van transformant amb l’evolució del llenguatge i la millora de la comprensió per a la comunicació.


Això significa que s’ha d’adquirir des del naixement fins a l’edat adulta com un valor indispensable per una bona integració a l’entorn social i en la família que és on es diposita la primera llavor i on es pot estimular més, i posteriorment aquest aprenentatge es desenvoluparà en altres àmbits (escola, parc, lleure, la ciutat, etc.).

Aquest valor és important per a l’educació emocional i aprendre a expressar els sentiments d’alegria, enuig, tristesa. Les mares i els pares han d’ésser receptius a les demandes i necessitats de l’ infant que ha de sentir-se comprés i escoltat i també ha de rebre clarament els límits del que dins la família es permet.

El proper 12 de maig celebrem el dia internacional de les famílies a la plaça Can Suris.

En primer lloc s’organitza a càrrec de l’AMPA Suris una passejada en bici familiar pel barri a les 10.30 hores. Després hi haurà diferents tallers per grups d’edats, i, finalment hi haurà un grup d’animació. Podeu consultar en el següent link la programació.

http://nou.cornellaweb.com/files/contenidos/Politiques%20Familia/2013/DIAFAMILIES_13_mostra.pdf

Comunicació i diàleg

El 15 de març es va organitzar en el marc del programa Família i Valors del Departament de Polítiques de Família, conjuntament amb el Parc Esportiu una jornada lúdic-formativa per a mares-pares i els seus infants amb el taller Diàleg i comunicació, a càrrec de professionals del Gabinet Fasap psicòlegs, mitjançant la metodologia coaching.


Al mateix temps, hi va haver tres espais de ludoteca i taller per als infants que anaven amb llurs famílies, la ludoteca de 0 a 3 anys amb un acompanyant adult i la ludoteca de 4 a 6 anys i finalment un taller de manualitats de 7 a 10 anys, a càrrec d’artcrenata.

L’afluència de famílies va ser nombrosa (77 adults i 73 nenes i nens entre 1 i 10 anys). Al finalitzar l’acte totes les persones van expressar la bona valoració sobre l’activitat, ja que van poder gaudir d’una estona de reflexió sobre un tema tan important com és el diàleg entre mares-pares i filles-fills.

En resum, el diàleg és convenient iniciar-lo des del moment del naixement amb les diferents modalitats al respecte. Les ordres només s’han de dir una vegada, i cada una ha de ser clara i concreta. Els sermons no són efectius per a reduir les protestes que fan a mida que creixen i s’ha d’evitar entrar en batalles dialèctiques, buscant el diàleg en un altre moment.

El valor del civisme

La paraula civisme prové del llatí cives, que vol dir “ciutadà”. Es refereix, per tant, a aquella persona que viu en una societat: un poble, una ciutat.


Civisme és la cultura pública de la convivència per la qual es regeix -o hauria de regir-se- una societat. Dit amb altres paraules: és la conducta correcta i respectuosa envers els altres, ja siguin coneguts o desconeguts. El valor del civisme és de la convivència que es basa en l’hàbit de respectar l’altre i en la necessitat de tenir cura del que és de tots.

El civisme també és “urbanitat”, allò que hom diu bones maneres, saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, són formes que hem establert per exterioritzar les nostres emocions. La bona educació és la forma de tractar els altres de manera amable i de mostrar respecte envers altri.

Però molt sovint les persones que conviuen en una mateixa ciutat o poble no demostren cap interés pel bé col•lectiu i només es preocupen dels seus interessos. Els serveis que gaudiem en la nostra vida quotidiana (escoles, carreteres, parcs i jardins, instal•lacions esportives, etc.) no són només una cosa gratuïta i justa, sinò una “propietat comunitària” que demana que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.

El consell d’infants ha elaborat un videoclip que està al web de l’ajuntament amb recomanacions sobre com millorar el civisme a la ciutat, van emetre recentment un programa de ràdio amb una entrevista a la Tinenta d’Alcalde de Polítiques de Ciutadania i també van fer falques que s’aniran posant en antena sobre la necessitat de millorar el civisme.

El civisme és un compromís amb la ciutat, amb les persones i amb els béns que són de tots. Les famílies, les escoles i la ciutadania en general no podran inculcar comportaments més cívics si no en són un bon exemple, un model a seguir.